La setmana passada, al mas van aparèixer dos exemplars de Vanessa Atalanta a l’hort, al “Palosanto “. Vaig estar hores i hores esperant a que es fiquessin bé per capturar les fotografies. Al cap d’unes quatre hores i havent-me saltat el dinar, per fi vaig aconseguir uns resultats que hem van semblar prou bons.
Suposo que això és la prova definitiva de que la fotografia és realment el que m’agrada, perquè quan estàs esperant tot un matí només per fer una foto d’una papallona, o tens un problema de zoofília o has trobat el que mou i mourà la teva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada