Abans tenia un gos, el Xarly, que portava al mas des de que havia nascut, gairebé dos anys. Un dia va desaparèixer i quan vam veure que passaven els mesos i no tornava, la meva àvia es va plantejar d’agafar un altre gos gros perquè vigiles el mas.
Quan ja semblava que no n’acabava de trobar cap, un dia van venir els tècnics de l’alarma a canviar-li per una nova. El tècnic tenia un gos al seu xalet, però s’havia de mudar a una casa més petita. Va ser una casualitat oportuna i els hi va cedir el seu gos, el Troya, als meus avis, deu fer unes tres setmanes.
Al principi fugia de la gent, només deixava que el toques mon avia, però ara sembla que ja es comença a acostumar a la nova casa. Després de que agafes una mica de confiança jo vaig decidir de dir-li Troy, trobava el nom de Troya una mica... efeminat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada